Nascut al 1940 a Barcelona, des de ben jove l'Antoni sent vocació cap al món de la pintura. El seu pare, publicista, no va impedir que l'Antoni ingresés a la Llotja de Barcelona als 14 anys per aprendre dibuix i pintura. Per començar a guanyarse la vida comença a fer publicitat com el seu pare, però als vint anys decideix anar a passar a Paris uns dies. De passar uns dies acaba passant un any a allà i és on descobreix que la pintura podria ser el seu ofici.
Amb la obligació de fer la mili el 1962, torna a Barcelona sense gaire entusiasme. L'idea d'estar tancat a un cuartel en mig de Cartagena s'allunya molt de la vida que havia estat construint a Paris. Per sort, durant la mili va seguir dibuixant els temes parisins que tenia al cap. Va arribar a fer una exposició a Cartagena, i quan va finalitzar la mili va seguir exposant a Barcelona i als voltants. Durant aquest década, es centra en pintar paisatges, marines i els Pirineus.
Durant el seu primer viatge a Londres, l'Antoni va quedar decepcionat. Al anar-hi al setembre, la ciutat el va rebre amb un sol espatarrant. En ell, que sempre li han agradat els grisos, ja que fan que els colors de la ciutat brillar més, tenia grans expectatives per aquesta ciutat suposadament grisa. Al tornar-hi al novembre, s'hi troba tot el que volia. Descobreix que la ciutat de Londres és un paisatge. Gràcies a l'investigació a nom d'Urbs Picturata, es fa conèixer la visió d'Antoni de com cada ciutat és un paisatge. És en aquest moment, quan decideix pintar les ciutats. Londres, Paris, Nova York, Venècia, Madrid i la gran majoria de capitals espanyoles incluent-hi la seva estimada Barcelona son exemples de ciutats que va retratar. Amb exposicions per tot Espanya, el paisatge urbà es queda per sempre.
Antoni es va inspirar en les nines Victorianes quan va començar a pintar ninots i personatges. Amb els records de Paris, recordava aquestes nines com una bona barreja entre clochards i pallassos. Sent conscient de que a Londres aquestes es col·leccionen, pensa en com aquestes nines de joguina per les criatures han passat a ser un objecte de col·leccionisme. Antoni va re-trobar les nines, els clochards de Paris, i ells pallassos, i els va convertir en els ninhos.